Titelles i transgressió

Miquel Àngel Oltra Albiach

Miquel Àngel Oltra Albiach Universitat de València

Resumen

El teatre de titelles ha estat tradicionalment una forma de literatura popular menyspreada a
Europa, considerada una forma menor i deixada fora de qualsevol consideració cultural. Tanmateix, es
tracta d’una disciplina artística que s’ha caracteritzat sovint per la seua capacitat de sàtira, de burla, de
transgressió i de contestació de l’autoritat política o religiosa. La recuperació del teatre de titelles per a
adults i la presència en el món audiovisual són dos mostres de l’actualitat i del futur d’aquesta modalitat
teatral.
PARAULES CLAU: teatre, titelles, poder, transgressió.
ABSTRACT: The puppet theater has traditionally been a neglected form of popular literature in Europe,
considered a minor form and left out of any cultural considerations. However, it is an art form that has
often characterized by its ability to satire, mockery, transgression and contestation of political or religious
authority. The recovery of puppet theater for adults and its presence in the audiovisual world are two
examples of the present and the future of this theatrical form.
KEYWORDS: theater, puppetry, power, transgression.

Descargas

La descarga de datos todavía no está disponible.

Citas

Angoloti, C. (1990). Cómics, títeres y teatro de sombras. Madrid: Ediciones de la Torre.

Ariño, A. (1999). El teatre en la festa valenciana València: Consell Valencià de Cultura.

Asch, L. (1999). Els titelles als Estats Units en l’era dels mitjans de comunicació. MITA. Catàleg del Museu

Internacional de Titelles d’Albaida (pp. 80-87). València: MITA Publicacions.

Badiou, M. (2009). Sombras y marionetas. Tradiciones, mitos y creencias: del pensamiento arcaico al Robot

Sapiens. Zaragoza: Prensas Universitarias de Zaragoza.

Baixas, J. (1998). Escenes de l’imaginari. Barcelona: Diputació de Barcelona.

— (1999). Notes sobre l’evolució del teatre de titelles contemporani. En MITA. Catàleg del Museu

Internacional de Titelles d’Albaida (pp. 34-41). València: MITA Publicacions.

Castaño, J., Navarro, R., Llorens, A. i Martínez, L. P. (2001). El Misteri d’Elx. Candidatura per a la seua

proclamació com a Obra Mestra del Patrimoni Oral i Intangible de la Humanitat. Festa d’Elx, Segona

època, 51, (pàgines sense numeració).

Cerda, H., y Cerda, E. (1972). Teatro de títeres: arte, técnica y aplicaciones en la educación moderna.

Santiago de Chile: Editorial Universitaria.

Cerrillo, P., y García, J. (1997). Teatro infantil y dramatización escolar. Cuenca: Universidad de Castilla-La

Mancha.

Cervantes, M. (1983, 22a ed.). Novelas Ejemplares. Madrid: Espasa-Calpe.

Eruli, B. (1992). Papeles de tornasol. Puck, 3, 7-11. Charleville-Mézières.

Gründ, F. (1992). El sexo de los títeres: funciones del cuerpo, secreto del arte. Puck, 3, 67-73. Charleville-

Mézières.

Oltra Albiach, Miquel Àngel. "Titelles i transgressió"

Impossibilia Nº3, Págs. 215-232 (Abril 2012) Artículo: Recibido 03/02/2012 - Aceptado 03/04/2012 - Publicado 30/04/2012

Jovellanos, G. M. (1966). Obras escogidas. Vol II. Madrid: Angel del Río.

Jurkowski, H. (1977). Sobre l’origen del Misteri amb titelles per Nadal. En Les grans tradicions populars:

ombres i titelles (pp. 89-98). Barcelona: Institut del Teatre.

Kaplin, S. (2001). A puppet tree: a model for the field of puppet theatre. En J. Bell (Ed.) Puppets, Masks

and performing objects (pp. 18-25). Massachusets: New York University & Massachussets Institute of

Technology.

Martín, M. (2004). Els titelles en el cel·luloide: introducció a un segle d’il·lusionisme. En El titella

perseverant. La Mostra de Titelles a la Vall d’Albaida al cap de 20 anys (pp. 115-140). València: MITA

Publicacions.

Oltra, M. (2000). Vorejant la història: els titelles valencians, del Betlem de Tirisiti a les companyies

independents (1875-1975). València: MITA Publicacions.

Porras, F. (1981). Titelles. Teatro popular. Madrid: Editora Nacional.

Preciado, B. (2002). Manifiesto contra-sexual. Madrid: Opera Prima.

Schohn, R. (1986). Les écrans de mes nuits blanches... En S. Damianakos (Dir.) Théâtres d’ombres.

Tradition et modernité (pp. 261-263). París: Editions l’Harmattan.

Schumann, P. (1990). The radicality of the puppet theater. Glover: Bread and Puppet.

— (1993). Hacer gritar a los dioses. Por unos títeres radicales. Puck, 5, 32-35. Charleville-Mézières.

— (2001). What, at the end of this century, is the situation of puppets and performing arts? En J. Bell.

Puppets, masks and performing objects (pp. 46-51). Massachusets: New York University & Massachussets

Institute of Technology.

Sirera, R., Alapont, P., i Zarzoso, P. (2001). Umbracles. Textos dramàtics per a titelles. València: MITA

Publicacions.

Soto, M. (2005). Literaturas queer: esa lección olvidada de Barrio Sésamo. En D. Córdoba, J. Sáez, y P.

Oltra Albiach, Miquel Àngel. "Titelles i transgressió"

Impossibilia Nº3, Págs. 215-232 (Abril 2012) Artículo: Recibido 03/02/2012 - Aceptado 03/04/2012 - Publicado 30/04/2012

Vidarte (Eds.). Teoría queer (pp. 239-257). Madrid: Egales.

Trefalt, U. (2005). Dirección de títeres. València: Ñaque Editora.

Varey, J. E. (1953). Titiriteros y volatines en Valencia: 1585-1785. Revista Valenciana de Filología. III,

-230. València.

— (1957). Historia del títere en España. Madrid: Revista de Occidente.